Documentació i Comunicació Audiovisual

Doncs bé! Començo amb la meva primera publicació a un Blog. De fet, feia temps que volia fer-ho però mai tenia un tema del tot apropiat sobre el que escriure. Alguns eren més interessants que d'altres, però calia polir-los i, un cop em proposava posar-m'hi, fàcilment se m’ocorria alguna altre idea que desviava la meva atenció. D'altres, simplement em feia vergonya escriure’ls.

Així doncs, què millor que estrenar-me posant l’excusa d’un treball. És senzill, neutral i no cal que parli de res en concret. I per altre banda, responc a la necessitat d’escriure una entrada pel treball exposat a classe. D’això se’n diu matar dos pardals d’un tret!

Tot va començar dijous passat, pels volts de les onze, quan la nostre professora de Documentació i Comunicació Audiovisual (una assignatura segurament més complicada d’explicar-ne el contingut de forma genèrica i resumida que no pas d’entendre’n el temari)  ens va exposar els treballs a realitzar per la setmana vinent. Entre d’altres, un era fer un “Estudi de cas” sobre el Blogger de Google: una eina d’Internet de la que un en sent molt a parlar però rarament se’n té la oportunitat (o l’interès, de fet) d’utilitzar-la. Tornant al tema anterior, aquesta és una de les qualitats més interessants de l’assignatura, ja que t’obliga a descobrir nous i valuosos recursos que, per tu sol, ni t’hauries molestat a donar-los-hi un cop d’ull.

Pompeu Fabra - Campus de Poblenou

Aleshores, davant l’encàrrec, em vaig quedar completament descol·locat mirant amb ingenuïtat la pantalla del monitor i barallant-me interiorment per esbrinar quin  podia ser el tema sobre el qual escriuria. Per altre banda, tampoc volia fer-me un Blog només per un treball de classe. Ja era prou gran la col·lecció de comptes de diferents portals que portàvem a les nostres espatlles cada alumne de la classe i que, un cop acabat el trimestre, quedarien oblidades a un pla recòndit d’Internet amb les nostres dades personals completament a l’abast de qualsevol prou hàbil com per arribar-hi i trobar-les. No. Si em feia un Blog –que me l’havia de fer igualment, per tal de poder aprovar el treball -, vaig decidir que seria el meu Blog. El que faria servir jo. Un i prou.

Poc a poc, es va anar formant la idea dins del meu cap d’utilitzar aquest pretext, el del treball, em refereixo, com una espècie d’introducció, de presentació, pel meu Blog. O potser com un petit experiment per veure què tal em desenvolupava davant d’un teclat. Així que, al trobar el moment  –que mira que m’ha costat...- m’he assegut a la cadira, escoltant, molest, com la pluja inundava poc a poc el meu carrer, i m’he posat a escriure. No ha estat tant difícil, oi?






I per acabar, una mica de música:
 · "Won't be long" cortesia dels The Hives, des de Suècia