Quin dia feia, amics... – Manel (Acords)

D                     F#m

D                     F#m                G

D                                 F#m

Quin dia feia, amics! Quin dia feia, amics...

G                                                        D

La dolça Adela va venir amb el mapa d'un lloc nou per descobrir

Em                  G         Em                  A

Amb les claus d'una moto que ens deixava el seu veí.

D                                 F#m                           

Quin dia feia, amics! L'Adela deia "sóc aquí

G                     D                                           

per rodolar entre la civada, i tocar-nos fort en el molí

Em                  G                     Em                  A

contant ocells que emigren, fugint d'un país gris"

G                                D

Quin dia feia, amics! No n'heu vist molts així

Bm      A         G                     D

I l'Adela volia passar-lo amb mi!

    F#m                        G          D

I vaig girar-me i li vaig dir que seria divertit

    F#m                        G          D

I vaig girar-me i li vaig dir que bucòlic i bonic

    F#m                        G          D

I vaig girar-me i li vaig dir “la propera clar que vinc”

    F#m                        G                     Em                  A

I vaig girar-me i li vaig dir, i vaig girar-me i li vaig dir:

D                     F#m

Ara no, no, no! No m'interrompis!

D                                                                        F#m

No veus que estava inspiradíssim escrivint-te una cançó?

Bm                              G         Bm                  G

Ja s’aclarien els contorns d'un gran tema pop folk

Bm                              Em             G                                    D                    

Que congelarà per sempre això tan especial que hi ha entre els dos.

D                           A

Que hi ha entre els dos...

D                     F#m

Ara no, no, no! No m'interrompis!

D                                                                                F#m

No veus que estava inspiradíssim escrivint-te una cançó?

Bm                              G                     Bm                              G

Ara que em quedava un vers per rimar amb els teus cabells,

Bm                                    Em                  G          D

Ara que quasi es pot sentir l'olor de la teva pell en el paper

D          A

En el paper... 

D                     F#m (x4)

Que em jugo amb la decadència de la carn!

"Criticarem les noves modes de pentinats" - Manel

Vindran els anys i, amb els anys, la calma

que et pintarà en els ulls una mirada suau.

Et faran fer un pas i, després, un altre,

seràs tota una experta a tirar endavant.

Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,

o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.

Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya

que té acollonits tots els nens del veïnat.

I seràs un sac de mals o seràs una roca.

I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.

I potser no seré el teu amic,

ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.

Ja em veig de record mig trist

que se't creua pel cap una mala tarda.

I potser dormiré abraçadet

a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.

Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi

quan no m'enteri de les coses.

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.

Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.

Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc

i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!

Que em jugo amb la decadència de la carn!

Que un raconet del menjador farà d'escenari

i que ningú sospitarà de qui estic parlant.

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.

No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat

però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar

i em podran veure somriure una mica per sota del nas,

i em podran veure somriure una mica per sota del nas.